El somni occità

Des del segle XII, els comtes de Barcelona van ampliar els seus dominis cap a Occitània i cap a Provença. Els mitjans utilitzats van ser les armes, si bé altres vegades es van fer servir les aliances matrimonials o els pactes de vassallatge.

Cap a l’any 1200, bona part d’Occitània estava integrada dins la Corona d’Aragó, que es convertí, així, en un dels estats més poderosos d’Occident. Aquesta força provocà el recel dels reis francesos, que aspiraven a ampliar els seus dominis cap al sud.

Aprofitant la propagació de l’heretgia càtara per terres occitanes, el rei de França, aliat amb el papa, va envair aquests territoris amb el pretext de lluitar contra els heretges. Davant l’agressió als seus vassalls, Pere I, nét de Ramon Berenguer IV, rei de la Corona d’Aragó, els va defensar, però el 1213 va ser derrotat i mort a la Batalla de Muret.

La derrota catalana va significar la pèrdua d’Occitània que, d’aleshores ençà. va quedar en mans dels francesos. Al nord dels Pirineus els catalans només van mantenir el domini sobre els territoris del Rosselló i la Cerdanya.

Activitats
1. Quins motius van impedir l’expansió catalana a Occitània?
2. Què és el catarisme? Pots ajudar-te t’aquest enllaç.
3. Què va significar la Batalla de Muret?

Els successors de Ramon Berenguer IV

El 7 d'agost de 1162 morí Ramon Berenguer IV i l'11 d'octubre es feu pública la lectura del seu testament a Osca. 

• El seu fill primogènit, Alfons, rebia tot el territori d'Aragó i de Barcelona, convertint-se així en Alfons II d'Aragó i I de Barcelona, el Cast o el Trobador.
• El comtat de Cerdanya, la senyoria de Carcassona i els drets de Narbona foren pel seu segon fill Ramon Berenguer sempre i quan retés homenatge al seu germà gran.
• El comtat de Besalú restava en mans de la seva muller, Peronella d'Aragó.
• Com a tutor dels seus fills i protector d'aquests passava a ser Enric II d'Anglaterra.

Alfons II d'Aragó i I de Barcelona, el Cast o el Trobador, fou el primer en recollir en la seva persona les dues titulacions: rei d'Aragó i comte de Barcelona. Així doncs, la Corona d'Aragó era ja una realitat.  Els seus pares el nombraren Ramon, però la seva mare li canvià en honor al seu oncle, Alfons el Bataller. 

Es casà amb Sança de Castella l'any 1174 a Saragossa. D'aquest matrimoni nasqueren nou fills, dels quals el primer, Pere, fou l'hereu del regne d'Aragó i del comtat de Barcelona. El tercer fill, Alfons, heretà el territori de la Provença.

Alfons I fou un ferm defensor de la causa occitana. Així, el 1173 va aconseguir, a Perpinyà, una treva amb l'enemic occità Ramon de Tolosa. I el 1176 va tornar a comprar els drets del tolosà sobre les terres de la seva àvia Dolça, a la Provença. El 1181, Alfons va haver de tornar a Occitània per l'assassinat del seu germà Ramon Berenguer a Montpeller a mans dels tolosans. La guerra esclatà i Alfons sempre va ser-hi present. El 1185 es va signar la pau però la situació era molt inestable. 
En el camp de la política interior, Alfons va completar la reconquesta aragonesa amb la presa de Casp i Terol (1178) i va annexionar els comtat del Rosselló (1172) i el Pallars Jussà (1192) a Barcelona.
Alfons morí a Perpinyà el 25 d'abril de 1196.


Activitats
1- Quina fou la gran preocupació política d'Alfons II d'Aragó i I de Barcelona?
2- Quins territoris incorporà als seus dominis?
3- Busca informació sobre els seus sobrenoms.

L'origen del mot Catalunya

La definició de l'espai català i la fixació d'uns límits més precisos del nou territori comtal van tenir un paper fonamental en la presa de consciència de la identitat catalana. El mot "Catalunya" ja havia aparegut en temps de Ramon Berenguer III, però serà en temps del seu nét, Alfons el Cast quan es consolidà, i és que a finals del segle XII tots les terres catalanes, menys el Pallars Sobirà, Urgell i Empúries estaven sota control del comte de Barcelona.

Una llegenda explica que el mot Catalunya derivava de la història d'Otger Cataló, que apareix en el Llibre de les nobleses del rei al segle XIV, però altres fonts comentaven que l'origen del topònim era una derivació de la tribu ibèrica dels castel·lans (entre els lacetans i ausetans), o bé també pel nombre elevat de castells que hi havia al país. Però cap d'aquestes hipòtesis han estat comprovades, i actualment es creu que prové del topònim Montecatanus (Montcada) o del topònim Talunya, nom d'un castell a la rodalia de Montsó. Però és evident que l'opció més viable és la que deriva de castlà, i així Catalunya passaria a significar terra de castlans.

Activitats
1- Busca informació i explica breument la llegenda d'Otger Cataló.
2- Fes un llistat amb les hipòtesis descartades i les que encara estan en estudi sobre l'origen del mot Catalunya.

La conquesta de la Catalunya Nova

Des de temps de Carlemany a finals del segle VIII fins al voltant de l'any 1000 la frontera sud havia avançat només uns 40km, des del riu Llobregat fins al riu Gaià. Però als inicis del segle XII el comtat de Barcelona va ampliar-se territorialment cap al sud ja que conquerí territoris de l’al-Andalus, ara regnes de taifes. Aquesta conquesta va ser ràpida.

El 1118, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III va ocupar Tarragona, i entre el 1148 i el 1149, Ramon Berenguer IV ocupà Tortosa i Lleida. La conquesta de la Catalunya Nova finalitzà el 1153 amb la reducció dels musulmans que resistien a la serra de Prades.

La conquesta significà el trencament de les fronteres que durant 200 anys havien separat la Catalunya Nova de la Catalunya Vella. En lloc seu, es fixà una nova frontera als ports de Beseit i el riu de la Sènia. L’expansió va fer que el comtat de Barcelona augmentés en més de 1000 km2 el territori.

Activitats


1- Quines comarques actuals formen part de la Catalunya Nova?
2- Què va significar la Conquesta de la Catalunya Nova?
3- Qui en va ser el gran beneficiat?

Catalunya i Aragó

El cavall, galopant ja se’n va a Lleida…
Galopant se’n va el cavall… Galopant, galopant cap a Ponent.
El cavall, galopant ja se’n va a Lleida…
Galopant se’n va el cavall… Galopant, galopant i molt content.
Hi va a dalt el qui mana el nostre poble.
Visca el cavaller més noble del món, que al matí s’ha de casar!
Contemplem en Ramon Berenguer Quart amb
un vestit blanc i daurat de domàs, saludant-nos amb la mà.
Què en farà de la xica núvia, ai Senyor!
Què en farà de la xica núvia d’Aragó?
La durà cap a Barcelona, si a Déu plau.
La durà cap a Barcelona, al seu palau.
El cavall…
El Ramir, que n’és Rei d’Aragó, ha dit així:
“Vull tornar a ser monjo prior d’un monestir.
Si no us plau tenir reina donzella, com hi ha món,
casaré ma filla Peronella amb en Ramon”.
El cavall…
En Ramir, de monjo tot vestit, torna a parlar:
“En Ramon des d’ara heu de tenir per capità.
Obeïu el comte català, vostre senyor,
per fer grans per sempre Catalunya i Aragó”.
El cavall…

Contracte matrimonial Peronella i Ramon Berenguer IV

“En nom de Déu.
Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, et dono a tu, Ramon, comte i marquès de Barcelona i marquès, la meva filla per muller, amb tot el regne d’Aragó íntegrament, tal com el meu pare, el rei Sanç, i els meus germans Pere i Alfons, no el tingueren mai millor ni posseïren, ells ni ningú a través d’ells, salvats els usatges i les consuetuds que el meu pare Sanç i el meu germà Pere tingueren en el seu regne. I t’encomano tots els homes de l’esmentat regne amb homenatge i jurament, que et siguin fidels en allò que et toca a la teva vida, al teu cos, i a tots els membres que tens al teu cos, sense frau i engany, i que et siguin fidels en allò que toca a tot el regne predit i a totes les coses que s’hi refereixen, salvada la fidelitat a mi i a la meva filla.

Totes aquestes coses sobreescrites, jo, el predit rei Ramir, te les faig talment a tu, Ramon, comte i marquès de Barcelona, que, si la meva filla moria, tu conservis la donació del predit regne lliurement i sense variar-la i sense cap impediment després de la seva mort, si li sobrevisquessis. Mentrestant, si en vida volgués fer-te alguna cessió o donació dels honors [ feus ] i de les defenses [ castells i fortificacions ] del sobredit regne, que així sigui fermament i sense modificacions sota la fidelitat dels homes. I que jo, el predit rei Ramir, sigui rei, senyor i pare en el predit regne i en tots els teus comtats mentre em plagui.”

Activitat

1- Fes un comentari d'aquest document històric.

La formació de la Corona d'Aragó

L’any 1134 morí sense descendència el rei d’Aragó Alfons I el Bataller, i la seva darrera voluntat de deixar el regne als ordes militars del Temple de l’Hospital i del Sant Sepulcre, van provocar una greu crisi successòria.
La disposició testamentària, de caràcter religiós, d’aquest monarca era contrària a la tradició, i, en conseqüència, viles, nobles i eclesiàstics es van resistir a acatar-la:
• Els navarresos, units a Aragó des del 1076, van aprofitar l’avinentesa per separar-se’n, i van elegir com a rei propi Garcia VI de Pamplona (1134-1150), senyor de Tudela.
• Els aragonesos, al seu torn, elegiren com a rei un germà del rei difunt, bisbe electe de Roda-Barbastre, que va governar amb el nom de Ramir II el Monjo (1136-1137).
• També el fillastre del Bataller, Alfons VII de Castella, va reivindicar l’herència aragonesa, alhora que iniciava una ofensiva cap a Saragossa i prenia possessió d’una bona part de la vall de l’Ebre inclosa la capital mateixa del regne d’Aragó.

Ramir II el Monjo, poc avesat als afers polítics i com que se sentia anatematitzat per la Santa Seu i amenaçat per Castella, va cercar aliances en els regnes i comtats veïns. Primer va iniciar un apropament fallit a Navarra, i seguidament s’apropà a Catalunya, on va establir una ferma amistat amb Ramon Berenguer IV, en qui va trobar un aliat per a enfrontar-se als seus enemics.
Al final del 1135, el rei aragonès es va casar amb Agnès de Poitiers, de qui tingué la infanta Peronella, que aviat es va convertir en l’hereva cobejada per totes les cases regnants de la Península: Castella intentà prometre-la en esposalles a l’infant Sanç per tal d’aconseguir el control sobre Arag
ó (tractat d’Alagó, 1136), però va prevaler l’opció d’una aliança amb Catalunya, materialitzada en l’enllaç de la infanta Peronella amb el comte de Barcelona.
D’aquesta manera, el 1137 es va pactar el matrimoni de l’hereva d’Aragó amb Ramon Berenguer IV. Un cop pactat el matrimoni, el rei Ramir va deixar el govern del regne d’Aragó en mans del comte de Barcelona i es retirà la vida monàstica. (Busca a l'etiqueta Documents el text legal pel qual Ramir II entrega la seva filla al comte català)
La unió d’Aragó amb Catalunya va ser el resultat d’una unió dinàstica pactada en la qual els dos membres components de la Corona van mantenir sempre la seva pròpia identitat, és a dir, la integritat territorial, les lleis, els costums, les institucions i els governants. De fet, només el rei i els seus col·laboradors immediats eren comuns a Aragó i Catalunya, que, per la resta, mantenien la seva pròpia estructura de poder.

Activitats
1- Quin problema successori visqué el regne d’Aragó a principis del segle XII?
2- Per què Ramir II escollí el comte català com a futur marit de la seva única filla i hereva del tron, Peronella?
3- Què significà la unió de Catalunya i Aragó per ambdós regnes?
4- Quina altra unió dinàstica del comte de Barcelona va permetre ampliar el territori català?

Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença

Sigui conegut de tots els homes que jo, Gerberga, comtessa d’Arlès, dono a vós, Ramon Berenguer, comte de Barcelona, la meva filla, de nom Dolça per muller, amb tots els territoris que foren de Gibert, comte, pare de la núvia, perquè els tingueu i els posseïu vós, els vostres fills i descendents.

3 de febrer de 1112

Activitats

1- Quina conseqüència van tenir per al comtat de Barcelona aquests acords?

2- Quins mitjans, a més dels que presenta el document, feien servir els comtes de Barcelona per engrandir el seu territori?

3- Què devia pensar el rei de França d’aquest acord matrimonial? 

L'expansió a Occitània

Ramon Berenguer III, el Gran, fill de Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes, i Mafalda de Pulla-Calàbria recuperà el poder comtal del Casal de Barcelona amb una expansió ultrapirinenca, a la zona d'Occitània. En primer lloc, cal destacar la compra de Carcassona-Rasès l'any 1067 que ja havia fet Ramon Berenguer I, el Vell, per unes 5000 unces d'or. Malauradament, aquests comtats es perderen l'any 1095. Tot i així, una aliança matrimonial va permetre annexar Provença dins el domini català, ens referim al matrimoni entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença l'any 1112.

Ramon Berenguer III també va incorporar el comtat de la Cerdanya, el Berguedà i Conflent, i també el domini de Peralada. (Busca a Documents Els acords matrimonials entre Ramon Berenguer III i Dolça de Provença i fes-ne les activitats)

Els successors de Ramon Berenguer I, el Vell

Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca tingueren bessons, però la història d'ambdós germans no fou gaire fraternal.

Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes (1076-1082), i Berenguer Ramon II (1076-1097), el Fratricida, tingueren unes relacions tenses ja que el seu pare no dividí el territori i tots dos hagueren de governar a la vegada. De fet, el poble creu que Berenguer Ramon II tingué una clara relació amb la mort del seu germà, que morí en un assalt al terme de Gualba.

El regnat de Ramon Berenguer II va ser una bona època pel Casal de Barcelona. El comte va saber recaptar i administrar molt acuradament les paries rebudes dels regnes de taifes de Tortosa, Lleida i Saragossa que aportaren unes 1300 unces d'or anuals. Amb aquestes quantitats es construirien castells, es pagaren soldades i es sufocà tota revolta feudal, la qual cosa va convertir el Casal de Barcelona en el llinatge medieval més fort de tots els comtats catalans.

Taifa de Saragossa a l'any 1080.

Moneda d'or del renge de taifa de Tortosa.

Tot i així, Berenguer Ramon II va perdre durament contra els castellans per les terres valencianes, i finalment, fou fet presoner. El seu rescat costà 80.000 marcs d'or i deixà les arques catalanes pràcticament buides, a més de la pèrdua de les taifes de Tortosa, Lleida i Saragossa.