Els successors de Ramon Berenguer I, el Vell

Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca tingueren bessons, però la història d'ambdós germans no fou gaire fraternal.

Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes (1076-1082), i Berenguer Ramon II (1076-1097), el Fratricida, tingueren unes relacions tenses ja que el seu pare no dividí el territori i tots dos hagueren de governar a la vegada. De fet, el poble creu que Berenguer Ramon II tingué una clara relació amb la mort del seu germà, que morí en un assalt al terme de Gualba.

El regnat de Ramon Berenguer II va ser una bona època pel Casal de Barcelona. El comte va saber recaptar i administrar molt acuradament les paries rebudes dels regnes de taifes de Tortosa, Lleida i Saragossa que aportaren unes 1300 unces d'or anuals. Amb aquestes quantitats es construirien castells, es pagaren soldades i es sufocà tota revolta feudal, la qual cosa va convertir el Casal de Barcelona en el llinatge medieval més fort de tots els comtats catalans.

Taifa de Saragossa a l'any 1080.

Moneda d'or del renge de taifa de Tortosa.

Tot i així, Berenguer Ramon II va perdre durament contra els castellans per les terres valencianes, i finalment, fou fet presoner. El seu rescat costà 80.000 marcs d'or i deixà les arques catalanes pràcticament buides, a més de la pèrdua de les taifes de Tortosa, Lleida i Saragossa.