Per administrar els comtats catalans, els reis francs van triar magnats, procedents de les antigues famílies romanes o visigòtiques. Aprofitant la llunyania de la cort, alguns d'aquests cotes es van rebel·lar a la mort de Carlemany, l'any 814 i, per aquest motiu, Lluís I el Piadós els desposà i els va substituir per comtes francs. Entre aquestes revoltes destacà la d'Aissó de Vic, qui va ajudar els musulmans de Saragossa. Com a conseqüència d'aquesta revolta, les terres centrals d'Osona, Bages i Berguedà quedaren despoblades.
Però molts d'aquests comtes francs, no s'acostaren als comtats que governaven i, per això, a finals del segle IX, el rei franc Carles el Calb va designar com a comte de Cerdanya i Urgell (870) i, més tard de Barcelona i Girona, a Guifré el Pilós, que era fill d'una família originària del Conflent. Aquests comtats van ser cedits com a feus.
Sobirans de la dinastia carolíngia que van regnar sobre Catalunya
Any
|
Rei
|
768-814
|
Carlemany
|
814-840
|
Lluís el Piadós
|
840-877
|
Carles el Calb
|
877-879
|
Lluís el Tartamut
|
879-884
|
Lluís III
|
884-888
|
Carles el Gros
|
888-898
|
Odó
|
898-923
|
Carles el Simple
|
923-936
|
Rodulf
|
936-954
|
Lluís d’Ultramar
|
954-986
|
Lotari
|
986-987
|
Lluís V
|
![]() |
Comtats catalans a l'any 1000 |
Activitats
1- Què eren els comtats?
2- Quins comtats catalans s'observen en aquest mapa?
3- Quin comtat presenta un territori més extens?
4- D'on eren els comtes que van regir la Catalunya carolíngia fins a finals del segle IX? Explica'n l'evolució i els motius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada