Al segle X, i després de la mort de Guifré i el seu testament, els comtes van usurpar el càrrec públic de governador en nom del rei franc i en van fer una part del seu patrimoni personal. La instauració d’una successió hereditària a partir de la mort de Guifré va suposar un cert grau de sobirania, és a dir, una capacitat de governar sense dependre del rei franc, tot i ser-ne vassalls.
A més, la dinastia carolíngia que governava el regne franc havia arribat a la seva fi amb la mort de Lluís V, i va ser substituïda per la família dels Capets. Aquest fet fou de cabdal importància per la independència dels comtats catalans. L’últim comte català que va retre homenatge al rei franc fou Guifré II Borrell, comte de Barcelona, l’any 899.
Durant el segle X, els descendents de Guifré el Pilós van fer avançar poc a poc les fronteres dels comtats catalans més enllà de la línia del Llobregat, i a finals de segle la frontera comtal de Barcelona ja es trobava al riu Gaià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada