Els judicis de Déu, les ordalies

L’alteració de l’ordre va afectar també la justícia. Els tribunals van esdevenir el marc d’expressió de moltes de les tensions de la societat. Amb el creixement econòmic van incrementar-se els plets i els pledejadors, i la justícia es va corrompre. Els jutges es deixaven comprar i la llei goda va esdevenir formulària. Els tribunals van renunciar a la recerca de proves objectives i molts litigis es van resoldre al marge dels tribunals, bé per acords entre les parts o, el més sovint, per actes de força o proves aberrants, com les ordalies.

Les ordalies o judicis de Déu eren uns procediments judicials utilitzats a partir de mitjan segle XI per provar la culpabilitat o innocència de la persona acusada. Aquesta era sotmesa a una suposada sentència emanada per voluntat divina, i això en detriment de l’aportació de proves escrites i testimonis orals. (Busca a Documents els cas de l’ordalia celebrat a la vila de Tuixén l’any 1081 i fes-ne les activitats)

Hi havia diferents tipus d’ordalies, per exemple:

a) La prova dita caldària, que consistia a extreure una pedra de l’interior d’una caldera d’aigua bullent; si la mà en sortia cremada, és que l’acusat era culpable.
b) La prova dita dels albats, que consistia a dipositar dos nadons (un de cada part enfrontada en el judici) en una bassa o una piscina; el qui s’enfonsava mostrava la innocència de la part que representava.

La noblesa també reclamava el dret d'enfrontar-se a duel.