A l'època feudal hi hagueren canvis que modificaren negativament l'estatus de les dones, especialment a partir de finals del segle XI. S'establí la figura de l'hereu únic per a transmetre el patrimoni, i per tant, les filles quedaven apartades de l'herència a favor dels germans mascles. La majoria de les noies, quan arribava l'edat de casar-se, sortien de la llar per anar a la llar del marit. El dot marital, que garantia que la dona fos ben tractada, va desaparèixer, i s'imposà el dot aportat per la dona, un dot que era administrat pel marit i que ajudava a sostenir les càrregues matrimonials. Les vídues van perdre el dret d'usdefruit vitalici dels béns del marit, dret reconegut en èpoques anteriors. Per tant, tot i que en algunes cases pageses l'hereu cuidava dels pares, no hi havia una protecció legal de les vídues, a no ser que en el testament quedés explícitament escrit.
Veiem un exemple de la figura de l'hereu.
En el testament de Guillem de Tarragona que escriu l'any 1168 ferit de mort es descriu: com a usufructuària de tots els drets resta la mare de Guillem, i no hi ha usdefruit per a la seva esposa Sibil·la, que està esperant una criatura. Si el nou nat és un nen, seria l'hereu, i la filla que ja tenia, Agnés, s'hauria de casar. Si el nou nat era una nena, Agnès seria la pubilla i la germana petita s'hauria de casar. Si morien els fills de Guillem sense descendència, el germà d'aquest rebria tota l'herència.
Fixem-nos com la mare és usufructuària, no pas la dona, i com prefereix establir l'hereu en un fill que encara ha de néixer abans que a Agnès, la filla que ja coneix.
Activitats
1- Què és la figura de l'hereu?
2- Què significà això per a les filles?
3- Quin canvi s'observa en els dots maritals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada