Un buit de poder: Berenguer Ramon I (1023-1035)

Ja hem vist que amb el pas del càrrec públic a privat dels veguers, els comtes perdran poder. Tot i així, intentaran mantenir-lo a través d'aliances matrimonials, de lluites i negociacions amb l'Islam que aportaven botins i pagaments en forma d'impost d'or, les paries. 


Però anem una mica enrere. Borrell II va casar-se amb Letgarda de Tolosa i tingueren quatre fills, entre els que destaca Ramon Borrell I (992-1017) que fou comte de Barcelona. Aquest es casà amb Ermessenda de Carcassona i tingué com a hereu del comtat de Barcelona a Berenguer Ramon I, el Corbat (1023-1035), el qual es casà amb Sança de Castella al 1021 i tingué com a hereu a Ramon Berenguer I, el Vell (1035-1076).

Ramon Borrell

Berenguer Ramon I

A la mort de Ramon Borrell (1017), seguiren les successives minoritats de Berenguer Ramon I i de Ramon Berenguer I, durant les quals l'autoritat va ser exercida per la comtessa Ermessenda, vidua de Ramon Borell. És possible que llavors hi hagués una certa crisi de lideratge. Una prova del fet que la concepció pública del poder es perdia va ser el testament de Berenguer Ramon I (1035), que dividia els comtats entre els seus fills, disposició successòria que afeblia, encara més, l’autoritat comtal.

Aquest buit de poder va ser aprofitat per alguns nobles com Arnau Mir de Tost o Mir Geribert. Aquests conflictes van portar a un estancament en la frontera sud amb els musulmans, per la qual cosa aquesta pràcticament no es mou durant el segle XI.

Activitats

1- Busca informació sobre el repartiment de patrimoni Berenguer Ramon I i com afectà aquesta decisió als comtats catalans.