La crisi de les velles institucions

A partir del segle XI un seguit de canvis portaran a una feudalització de la societat dels comtats catalans tal i com passa a tota l'Europa Occidental. Els pagesos deixaran de ser lliures i perdran el dret de propietat sobre la terra, d'aquesta manera quedaran sotmesos a la noblesa, que a través de la violència, dominaran la societat.

Durant el segle IX i X la societat s'estructurava de la següent manera: al capdamunt hi havia el monarca, el qual havia dividit el seu territori en diversos comtats, que eren, a la vegada regits per un comte delegat del rei. Cada comtat estava subdividit en comarques més petites que eren governades per un comodor, que havia jurat fidelitat al comte i que era el responsable de més d'un castell, a vegades fins a quinze. Aquesta comodor, a la vegada, delegava funcions administratives a altres nobles, un per a cada castell. Seran els veguers o castlans i eren acompanyats per un grup de cavallers que l'ajudaven a mantenir l'ordre i a cobrar impostos.

En el segle XI aquests càrrecs deixaran de ser públics i passaran a ser vitalicis i hereditaris. Per tant, el castell i tot el seu entorn serà la propietat privada dels nobles. Aquest fet va fer trontollar l'antiga estructura política i social ja que no hi havia unes lleis prou fortes per controlar què feia cada comte, comodor o veguer en el seu territori. Així quedaven obertes un seguit de preguntes: com es repartiria la riquesa? qui se'n beneficiava? per quins mecanismes es duria a terme l'apropiació de l'excedent agrari? I és que hem de pensar que la font de la riquesa en aquella època era la terra, i tot allò que d'ella se n'obtenia. Per tant, la lluita per tenir el poder i la propietat de la terra era una batalla constant. D'això se'n dirà la REVOLUCIÓ FEUDAL.

Activitats

1- Fes un esquema de l'estructura de la societat en el segle IX i X.
2- Què va significar el pas del càrrec públic a privat de certs nobles?