L'augment de la població

És molt complicat establir en nombre exacte d'habitants de la Catalunya Vella, ja que no hi ha documentació  fins a la segona meitat del segle XIV. Així doncs,la demografia medieval parla de "focs", és a dir, de grups de persones que viuen juntes amb un sol "foc" o llar. Es considera una mitjana de cinc habitants per foc. Les cases s'agrupaven en petits nuclis al voltant d'una església o castell, però també n'hi havia de disperses al bell mig de boscos i camps de conreu, amb el què coneixerem amb el nom de mas o casa pairal.

Tot i que és una imatge d'una casa asturiana, és un bon exemple
de com era l'interior d'un habitatge camperol a l'Edat Mitjana.

També resulten molt útils per establir l'ampliació o formació de nous nuclis de població, les actes de consagració de les esglésies, com per exemple aquesta de l'any 977 de Santa Maria de Ripoll:

" Dom Guidiscle, pare dels monjos [...], alçada l'església amb un bell parament i aixecades les voltes, l'enllestí perseverant amb gran suor, molt més gran que la d'abans..."

Altres dades que trobem fan referència a la ciutat de Barcelona després dels atacs del general Almansor l'any 985, i ens expliquen que les muralles romanes quedaren obsoletes degut al creixement de la ciutat i que va ser necessari construir barris fora de la fortificació, concretament, el barri del Pi o el de Santa Maria del Mar. 

Per tant, la població creixia i necessitava noves terres. Aquest fet va comportar que grups de pagesos es traslladessin cap a la frontera amb l'Al-Andalus. Però assentar-se i artigar aquelles terres no era una tasca senzilla. Cal destacar l'organització de la zona del Penedès, una nova Marca per defensar el comtat de Barcelona, en la qual es construiren una gran quantiat de castells: Olèrdola (929), Castellví de la Marca (936), Gelida (963), Montmell (9747) i Sant Martí Sarroca (986). La densificació de la xarxa de castells donava poder als nobles, que controlaven i coaccionaven als pagesos  però també davant del comte de Barcelona.

Restes del castell de Montmell

Una vella llei visigòtica atorgava als pagesos la propietat d'aquells erms sense propietari reconegut que fossin treballats almenys durant trenta anys. Seran el pagesos aloers, propietaris lliures i de ple dret dels alous i ho seran fins al segle XI i la revolució feudal.

Activitats

1- Què entenem per "foc"? Per a què serveix en història?
2- Les actes de consagració d'esglésies ajuden als historiadors a...
3- Què era la Marca del Penedès?
4- Què és un pagès aloer?