L'expansió urbana i comercial

El creixement agrari dins d'una societat de pagesos lliures, el pagesos aloers, que podien fer negocis, portar armes i moure's lliurement pel territori va suposar un impuls dels mercats.Els pagesos i les pageses hi anaven a vendre el producte que sobrava i obtenia diners per a comprar altres productes.
Fins aleshores, l'únic comerç existent era el dels mercaders que comercialitzaven productes de luxe que compraven els nobles i eclesiàstics. Però amb el creixement econòmic, els pagesos també tindran accés a la compra i venda en els mercats.

Per exemple, el mercat de Vic era exclusivament agrícola fins que mica en mica s'hi incorporen productes com la roba, sabates, peces de cuir, armes, arnesos, entre d'altres. Això va fer necessària la construcció d'una muralla, i amb la qual cosa, el naixement de la ciutat medieval de Vic.

Vista aèria de Vic

Els mercats se celebraven un cop cada setmana i el comte o bisbe s'encarregava de la protecció dels comerciants a canvi, es clar, de rebre un impost sobre les mercaderies que s'hi venien. Al costat dels mercats, s'hi començaren a construir cases i nous barris, els ravals, que hi acollien els habitants dedicats al comerç de productes artesanals: els burgesos.
Les rutes comercials exteriors van desenvolupar-se: una cap al nord, que comprava teixits de luxe vinguts d'Occitània, França i Flandes; i una cap al sud, molt important, en què es venien i compraven espècies, teixits de cotó, sedes, brocats, catifes, pells, drogues, perfums i joies. En tots dos casos però, es compraven més coses que no pas es venien. També hi havia comerciants catalans que aprofitaven les rutes de pelegrinatge per vendre i comprar productes.

És evident pensar que tanta activitat comercial va desenvolupar la circulació de la moneda. Des del 985 hi havia la moneda d'or musulmana, el dinar.